Juti Gusi, de l’exportació de maquinària agrícola a la divulgació de la llet d’euga.

En aquesta entrevista emesa per Canal Taronja Comarques Centrals, coneixem el testimoni de Juti, impulsor i fundador d’un centre pioner dedicat a la investigació i divulgació dels beneficis de la llet d’euga. En una conversa propera i honesta, Juti ens explica com una situació personal límit —una greu malaltia hepàtica i renal sense opció de trasplantament— el va portar, gairebé per casualitat, a descobrir les propietats d’aquesta llet tan singular.

A partir de la seva pròpia experiència de recuperació, Juti va decidir dedicar-se plenament a l’estudi d’aquest aliment i a crear un espai de recerca científica al cor de la Vall d’en Bas, que ja porta més de quinze anys contribuint a la salut i benestar de moltes persones.

juti Gusi: tot va començar quan vaig ingressar a l’hospital en molt mal estat: el fetge no funcionava i els ronyons tampoc. Vaig entrar per urgències a l’Hospital de Barcelona i em van derivar al Clínic, on vaig estar gairebé un any ingressat.

Després de tres o quatre mesos d’estar hospitalitzat, em van comunicar que no em podrien fer un trasplantament ni de fetge ni de ronyons, perquè el meu cos no responia i no hi havia manera d’estabilitzar-lo. Va ser llavors, de manera totalment casual, que vaig descobrir la llet d’euga.

Jo buscava una proteïna per ajudar a eliminar els líquids acumulats, especialment a la pleura. En una recerca per internet, vaig trobar informació sobre la composició de la llet d’euga, rica en albúmina, una proteïna que podria ajudar en el meu cas. Recordava haver visitat, un parell d’anys abans, una granja a Holanda on utilitzaven llet d’euga com a teràpia complementària per a nens amb paràlisi cerebral.

Amb l’ajuda de la meva dona, vam contactar amb aquella granja i vam aconseguir que ens enviessin llet. Tot i la reticència inicial dels metges —per por que els greixos afectessin un sistema digestiu ja molt compromès—, vam aconseguir convèncer-los de fer una prova, ja que no teníem res a perdre.

I va ser sorprenent. L’endemà de començar a prendre la llet d’euga, vaig notar una millora física: em vaig poder aixecar, em vaig dutxar, vaig caminar pel passadís… Els metges pensaven que era un efecte placebo, però les analítiques ho van confirmar: van deixar de treure’m líquids de la pleura (fins llavors, entre 5 i 7 litres setmanals), l’anèmia va millorar, i tot el cos va començar a estabilitzar-se.

Durant tres mesos només vaig consumir llet d’euga. Vaig perdre 35 quilos de líquids acumulats, vaig recuperar la funció renal i les analítiques es van normalitzar completament. El fetge, que patia una cirrosi molt avançada, era l’únic òrgan que no es podia recuperar, però gràcies a aquesta millora general, em van poder incloure a la llista de trasplantament.

Finalment, em van trasplantar el fetge, però després vaig haver de passar un temps sota tractament psiquiàtric, ja que vaig patir encefalopaties hepàtiques que em van afectar la memòria i el comportament.

Amb el temps, i veient l’impacte que havia tingut la llet d’euga en la meva recuperació, vaig decidir deixar la meva feina anterior i, amb l’ajuda de metges amb qui vaig fer amistat durant la meva estada, vam fundar un centre de recerca dedicat a estudiar els beneficis d’aquesta llet. Ja portem més de quinze anys treballant-hi, a la Vall d’en Bas.

Visualitzar tota l’ entrevista: